Com a tret força original dins el marc de les monarquies occidentals, els donatius atorgats al rei no sols eren negociats a les Corts sinó que van ser gestionats per unes comissions emanades de la pròpia assemblea, sense la intervenció del sobirà ni dels seus oficials. Documentades ja al final del segle XIII, aquestes comissions eren temporals i es dissolien una vegada pagat el donatiu al rei. La freqüència de les reunions de les Corts durant la guerra de Castella, l’enllaçament dels donatius i, sobretot, la necessitat de gestionar el deute a llarg termini, emès des del 1365, van convertir aquelles comissions en permanents de fet i van donar origen a la Diputació del General. Pels mateixos anys van aparèixer també les Diputacions d’Aragó i de València. Durant el primer mig segle de vida, la institució va conservar el seu caràcter predominant d’organisme fiscal i financer. No fou fins a les reformes de 1413 que la Diputació del General de Catalunya va adquirir competències polítiques creixents i que s’establiren els trets fonamentals de l’estructura organitzativa que hauria de mantenir fins a la seva extinció a principi del segle XVIII.
Libre dels quatre senyals del General de Cathalunya, contenint diversos capítols de Corts, ordinacions, declaracions, privilegis y cartas reals fahents per lo dit General
Barcelona, Jerónimo Margarit, 1634
Conté alguns poders conferits als diputats, capítols d’entrades i eixides, capítols de la bolla del plom i segell de cera, crides sobre les generalitats i diverses ordinacions (segles XV- XVII).
Martí l’Humà reconeix un deute de 4.000 florins als diputats del General de Catalunya 1408
Nota autògrafa del monarca
Arxiu de la Corona d’Aragó, Generalitat
... e que les pensions dels dits censals e violaris que cascun dels dits braçes vendrà o vendre farà ... sien assignades en special sobre les generalitats qui.s culliran... en tot lo principat de Cathalunya... e que les generalitats no puxen jamés exir de Cathalunya... ne ésser relevades o toltes... tro que los censals e violaris qui venuts hi seran sien complidament e entegra reemuts e les pensions, interéssers, messions e dampnatges satisfets e pagats...
(Cort de Barcelona, 1365)
La Cort general de Catalunya, reunida a Barcelona (agost de 1413) regula l’elecció, triennal, i les funcions dels tres diputats i els tres oïdors de la Diputació. Entre d’altres competències la Cort dóna poder als diputats per a defensar els Usatges i les Constitucions de Catalunya; a dit efecte, aquests documents s’haurien de compilar en dos llibres que romandrien fermats e clavats ab cadena a la casa de la Diputació
 |
 |
 |
|
 |
 |
 |
|
 |
 |
 |
|
 |
 |
 |
|
 |
 |
||
 |
 |
 |
|
 |
 |
 |
 |
 |
|||
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|