Els elevats costos de la nova guerra baixmedieval no podien ser coberts amb els limitats recursos patrimonials de la monarquia catalanoaragonesa. Com a tot arreu, fou necessari bastir un sistema fiscal d’Estat, desconegut fins aleshores, que anés més enllà dels habitants de les terres del reialenc i gravés tots els súbdits, fossin de la jurisdicció que fossin. Però la particular articulació del poder polític a la Corona d’Aragó impedia al sobirà establir aquesta nova fiscalitat per la seva autoritat. Com qualsevol altra qüestió que afectés el conjunt de Catalunya, calia negociar-la amb la representació oligàrquica del país a través de la convocatòria de Corts, assemblea que reunia el monarca amb els estaments: nobles, eclesiàstics i síndics de les principals ciutats i viles reials. Aquesta institució, nascuda entre el final del segle XII i l’inici del segle XIII, arribà a la seva maduresa institucional durant el Tres-cents, arran de les reiterades convocatòries que molt sovint tenien com a teló de fons el finançament de la guerra.
Reconstrucció virtual d’una sessió de Corts
Discurs pronunciat per Pere el Cerimonios a les Corts de Montsó (1363) i a les Corts de Tarragona (1370)
© Grup Griho. UdL
Extragravatorium Curiarum
1423
El jurista i advocat Jaume Callís (Vic ~1370 - Barcelona 1434) és l’autor d’aquest primer tractat dedicat exclusivament a les Corts, on mostra el funcionament d’aquesta institució.
Barcelona, Pere Posa, 1518
Biblioteca de Catalunya
A mitjan segle XIV, Cervera comptava amb una població de més de 1.200 focs i constituïa un dels principals centres urbans de Catalunya. Situada a la vora del camí que comunicava Barcelona amb Lleida, aquesta vila reial, cap de vegueria, es beneficià de la concessió de nombrosos privilegis, que afavoriren el seu desenvolupament polític, econòmic i urbanístic. No és estrany, per tant, que la monarquia l’escollís per celebrar-hi diverses reunions de Corts en el decurs de l’Edat Mitjana. Una d’aquestes assemblees fou la de 1359, en la qual s’aprovaren diverses constitucions per regular la vida del país i es concedí un important donatiu al rei per finançar la guerra contra Castella.
Reconstrucció virtual de la vila de Cervera al segle XIV
© Grup Griho, UdL
Llibre de privilegis de Cervera
1182 – 1456
Cartulari on les autoritats municipals de Cervera van fer copiar molts dels privilegis atorgats per la monarquia a la vila entre 1182 i 1456. La recopilació, iniciada el 1360, fou validada per Pere el Cerimoniós l’11 de març de 1363 i conté 125 documents que regulaven diferents àmbits de la vida a la població medieval.
Arxiu Històric Comarcal de la Segarra
Imatge ©: Dinser
 |
||||
 |
 |
|||
 |
||||
 |
 |
|||
 |
||||
 |
 |
 |
 |
|
 |
 |
 |
||
 |
 |
 |
||
|
||||
 |
 |
|||
 |
||||